Is launeddas, s’istrumentu musicale natzionale sardu

Is launeddas si podent definire a beru un’istrumentu musicale natzionale sardu. 

Is launeddas bi sunt  dae antigòriu. Produint polifonia e  si sonant sulende, cun sa tècnica de s’alenu a inghìriu.  Tenent una limbedda e prus de una canna.

Is launeddas sunt formadas  dae tres cannas  chi podent tènnere mannària e grussària diferente, e agabbant cun sa  cabitzina in ue b’est sa limbedda.

• Su  bassu o tumbu est sa canna prus longa e tenet una nota ebbia: sa de sa tònica, in ue est intonadu  totu s’istrumentu (nota de “pedale” o “bordone”). Non tenet istampos.
• Sa segunda canna, sa mancosa manna,  tenet s’impreu  de produire is notas de s’acumpangiamentu e si prendet a su bassu cun s’ispau, formende sa croba.
• Sa de tres, sa   mancosedda,  est lìbera, e tenet s’impreu de produire is notas de sa melodia

In sa  mancosa e in sa  mancosedda lis faghent, a  distàntzias  istabilidas, bator istampos retangulares pro datilare is  notas  musicales. Un’àteru istampu (arrefinu) lu faghent in s’agabbu  de is cannas   (in s’ala contrària  de sa limbedda).

Is limbeddas, fatas semper de canna, sunt segadas  in una segada ebbia fintzas a su nodu.

S’acordadura la faghent ingraviende o illebiende is limbeddas cun s’agiudu de sa chera de is abes.

Pro fàghere is launeddas non si impitat  sa  canna de paule phragmites australis, ma sa canna de riu arundodonax, o canna comuna, e sa  arundo pliniana turra,chi li narant canna masca o canna de Seddori, una casta particulare de canna chi creschet mescamente in su de Samatzai, Seddori e Barumini.

Sa canna comuna l’impreant pro fàghere su tumbu e is limbeddas,cando chi sa canna de Seddori l’impitant pro fàghere sa mancosa e sa mancosedda. A diferèntzia de sa canna comuna, infatis,  presentat una distàntzia internodale meda prus manna, chi podet cròmpere a unas cantas deghinas de tzentìmetros, e una grussària de annotu, chi la faghet prus forte e li dat unu timbru particulare.