Possìbile iscurtare sa Sos de su sistema immunitàriu

Gràtzias a una proteina, crae pro s’immunoterapia anticancro faghet a iscurtare sa sos de su sistema immunitàriu de su corpus nostru

Divenit possìbile iscurtare su signale de Sos de su sistema immunitàriu afiladu dae sas tzèlulas immunitàrias chi non tenent prus sa fortza de reagire a unu tumore. Sa recherta de sucurru est rapresentada dae sa proteina mutida Tox e permitet de agiudare sas tzèlulas prus lecas, afortiende sas defensas de s’organismu. Est cantu istupat de s’istùdiu publicadu in sa torrada a bìere Nature de su grupu de s’Iscola de meighina de s’Universidade americana de sa Pennsylvania, coordinadu dae John Wherry.

Segundu sos autores de sa chirca, sa proteina Tox, sa cale cantidade vària de una tzèlula immunitària a una àtera, “est in gradu de compidare s’identidade de sas tzèlulas de sas nostras at amparadu, rinvigorendo cussas romanidas dae unu tumore o de un’ infetzione”, ant ispiegadu.

Sos ricercadores ant iscobertu chi sa proteina Tox agit in sos genes de su sistema immunitàriu, mantenende·los apo allumadu. Custu faghet a compidare, a esèmpiu, su nùmeru de linfotzitos T ativos, sos strateghi de su sistema immunitàriu. Un’aspetu chi, concruint sos espertos, “podet rapresentare sa possìbile crae de una noa istrategia de immunoterapia anticancro”.

Su sistema immunitàriu est una complessa retze integrada de mediatori chìmicos e cellulares, de istruturas e protzessos biològicos, aende·si isvilupada in su cursu de s’evolutzione, pro amparare s’organismu de calesi siat forma de insulto chìmicu, traumàticu o infetivu a s’integridade sua. Pro funtzionare curreta, unu sistema immunitàriu depet èssere in gradu de rilevare un’ ampra variedade de agentes, notes comente a agentes patògenos, de sos viros a sos elminti e los distìnghere de su pròpiu tèssidu sanu de s’organismu.

In medas mesches podet èssere classificadu in sottosistemi, comente a su sistema immunitàriu innato opostu a su sistema adattativo o s’immunidade umorale oposta a s’immunidade cellulo-mediada. In sos èsseres umanos, sa barriera emato-encefalica, sa barriera sàmbene-flùidu cerebrospinale, e unas àteras prètzisas barrieras flùidu-tzerebrale, separant su sistema perifèricu de su sistema neuroimmune chi amparat su cherbeddu.