Su web fundudu est cussa parte de retza informàtica chi non faghet parte de s’Internet superfitziale, est a nàrrere, de sas pàginas registradas dae sos motores de chirca de sa retza.
In àteras paràulas, sos motores de chirca non resessint a agatare o registrare su bonu de s’informatzione chi b’est in internet in cussu chi si zerriata su web fundudu.
Cuntzetu
Michael Bergman est istadu su primu chi at impreadu su tèrmine “ deep web”. In su 2001, at publicadu un’artìculu cun su tìtulu “Deep Web: surfacing hidden value” (“Web fundudu: boghende a pìgiu su valore cuadu”). Giai dae tando su cuntenutu de su web fundudu fiat dae 400 a 550 bortas prus mannu de su web superfitziale.
- In 60 de sos portales prus mannos de su web fundudu b’at unos 750 terabytes de informatzione, chi sunt 40 bortas sa mannària de su web superfitziale.
- Su cuntenutu de su web fundudu est importante pro su chi pertocat sas netzessidades de informatzione, su mercadu e su domìniu de internet.
Càusas
Non b’at unu contu pretzisu de totu s’informatzione cuada, però si pensat chi siat 500 bortas prus manna de s’informatzione a ue tenimus s’intrada. Unas cantas resones pro sas cales sos chircadores non sunt a tretu de catalogare s’informatzione de su web fundudu sunt:
- Giassos informàticos defensados cun craes de intrada.
- Documentos in formadu non catalogàbile.
- Entziclopedias, ditzionàrios o revistas in ue, pro intrare a s’informatzione, tocat a interrogare sa base de datos, comente, pro nàrrere, sa de sa Real Academia Española.
Mannària
Su web fundudu est s’informatzione chi creschet de prus in sa retza, e prus de su mesu de su cuntenutu suo s’agatat in bases de datos. Sa calidade sua est cunsiderada dae 1.000 a 2.000 bortas prus manna de sa de su web superfitzale, e su 95% de s’informatzione sua est lìbera dae sutiscritziones e tarifas.
Dae istùdios fatos dae s’ Universitade de Califòrnia in Berkeley resurtat chi in custu mamentu in su web fundudu b’at unos 91.000 terabytes.
Livellos
Sa retza est partzida in livellos dae su 0 a su 6:
Su livellu 0 est sa “Surface Internet” (“internet superfitziale), a ue s’impitadore podet intrare cun su navigadore istandard e agatat pàginas comente, pro nàrrere, Google, YouTube, Facebook, Twitter, Wikipedia. Su prus de sos impitadores si movent in custu livellu.
Su livellu 1 est semper “Surface Web”, però b’at giassos informàticos prus pagu connotos ma de intrada fàtzile, relatzionados mescamente cun cuntenutos no adatos a sos minores.
Su livellu 2 no est galu su web fundudu, però b’at domìnios chi s’agatant cun chircadores indipendentes, ca non sunt catalogados in sos chircadores istandard.
Su livellu 3 est giai su web fundudu. Movende dae custos livellos bi cherent istrumentos pro abbarrare anònimos, comente, pro nàrrere TOR. A su sòlitu, si cheret navigare in custu livellu, s’impitadore depet connòschere sos URL o IP, chi non sunt pùblicos. Sos domìnios de custu livellu sunt formados dae caràteres aleatòrios.
Su livellu 4 est perigulosu meda. Si a sos livellos anteriores si podet intrare sena tropu problemas cun unu servidore intermediàriu bonu e unu rilevadore de intrusione, in custu livellu non bastat. In custa area operant meda sos hacker e sos piratas informàticos. Narant chi si podent agatare, in mesu de s’àteru, pàginas criptadas fatas dae sos guvernos, dae ue si pensat chi siant essidos unos cantos documentos chi sunt filtrados in sos ùrtimos tempos.
In fines bi sunt sos livellos 5 e 6 chi sunt sos prus misteriosos. Calicunu narat chi b’at segretos militares a ue si podet intrare petzi cun algoritmos cumplicados.