Angioy mortu dae 211 annos. Anniversàriu de ismèntigu?

Su 22 o 23 de freàrgiu (sos istòricos non sunt a cunsonu) de su 1808 si nche moriat disterradu in Parigi Giuanne Maria Angioy

De Giuanne Maria Angioy pessonàgiu tràgicu, eroe malassortadu de sa rivolutzione antifeudale sarda de s’agabbu de su Setighentos, paret chi sas istitutzione sardas si nde chèrgiant ismentigare. Oe nois, in s’anniversàriu de sa morte sua, lu cherimus ammentare.

A su giùighe de s’Udièntzia Reale, pessone de sièntzia  e de cultura, òmine polìticu  e imprendidore avantzadu, a pustis de unu primu mamentu chi li ponent infatu in manera entusiàstica sos massajos armados contra a  feudatàrios e barones, abbarrat  solu, traitu dae una parte de sos partidàrios suos etotu. Duncas s’isteddu suo, chi pro unu pagu pariat lughende, si nch’istudat a bellu a bellu.

A pustis de sa derrota cun sas tropas filoguvernativas isse  si nche fuit a Parigi. In s’ìnteri de  su disterru frantzesu longu, atzetat  in prenu  s’ideologia libertària e republicana essida dae sa rivolutzione de su 1789. E pròpiu in nùmene  de sa libertade polìtica pro sa Sardigna, galu oprimida dae su dispotismu de sos piemontesos, proat a fàghere atzetare dae su diretòriu  e dae su primu cònsole Napoleone  unu disinnu militare pro liberare s’ìsula nostra, proclamende sa repùblica  indipendente e ponendeˑla  suta de s’amparu de sa Frantza. E forsis bi diat èssere resessidu, si sos sordados frantzesos  chi fiant  in Corsica in su  1800 no aerent dèvidu parare fronte a unu tentativu insurretzionale contrarivolutzionàriu in cussa ìsula.

Est istada un’ocasione pèrdida, fintzas dae su puntu de vista econòmicu. Infatis, sa Sardigna aiat àpidu pòdere esportare a Frantza totu sos produtos suos: petza, casu, peddes, trigu, metallos. Pro parte sua, sa Frantza nd’aiat àpidu bogadu profetu, ca diat àere tentu prus seguresa in su Mediterràneu Otzidentale, controllende sa base navale de  Sa Madalena (chi tando bi fiant sos inglesos) e sas ìsulas de Santu Pedru e Santu Antiogu, puntos obligados de riferimentu in sa navigatzione intre sa Proventza e su Nord Àfrica

G.M. Angioy sighit a proare a cumbìnchere  su guvernu  e s’opinione pùblica frantzesa a intervènnere (in su  1799 iscriet su libreddu Mémoires sur la Sardaigne, chi faeddat de sas acuntèssidas  de s’ìsula nostra e de sas prospetivas suas  ), ma non b’at nudda de fàghere. Privu de agiudos polìticos  siat in Sardigna siat, oramai, in Frantza, Angioy si nche morit in Parigi, pòveru e a sa sola,  su  22 (o su 23) de freàrgiu de su 1808. Non s’ischit mancu in ue nche l’ant interradu.