Sarvadore Satta nugoresu, giurista e iscritore

Sarvadore fiat s’ùrtimu fìgiu de su notaju nugoresu  Sarvadore  Giuanne Pàule Satta e de Valentina Mariantònia Galfrè.

Sarvadore Satta (Nùgoro, 9 de austu de su  1902 – Roma, 19 de abrile de su  1975) est istadu  unu de sos mègius  giuristase unu de sos mègius  iscritores de s’Istadu italianu.

Fiat s’ùrtimu fìgiu de su notaju nugoresu  Sarvadore  Giuanne Pàule Satta  (parente de su poeta Bustianu Satta) e de Valentina Mariantònia Galfrè. A pustis de àere frecuentadu su Litzeu ginnàsiu istatale Giorgi Asproni de Nùgoro, at cunsighidu sa maturidade in Tàtari in su Litzeu “Azuni” in su 1920. Semper in Tàtari, s’est laureadu in giurisprudèntzia  in su 1924, cun una tesi subra de su Sistema revocativu fallimentare.

Iscolanu e assistente de  Marco Tullio Zanzucchi, at otentu  sa dotzèntzia lìbera in su  1932 e at cumintzadu su cursus honorum acadèmicu in su 1934 in sa facultade  de giurisprudèntzia de s’Universidade de Camerinu. A pustis chi in su 1937 est devènnidu ordinàriu, est coladu a  s’Universidade de Pàdova (1937), Gènova (1938-1958) e Roma(1958-1975) (de sa cale at a èssere fintzas prèside dae su  1965 a su  1966 ). In cussas facultades  at a tènnere sos cursos  de deretu fallimentare e de deretu protzessuale tzivile. Dae su 1945 a su  1946 est istadu retore de s’Universidade de Trieste. Dae su 1973 est istadu Sòtziu  Natzionale de sos  Lintzeos.

Pro sa particularidade de sas tesis suas, a diferèntzia de àteros professores de sa matessi matèria, Satta no est istadu pròpiu unu capu de iscola.  In mesu de sos iscolanos suos b’at àpidu Lucio Lanfranchi, Francesco Cordopatri, Carmine Punzi, Romano Vaccarella, Girolamo Bongiorno, Ferdinando Mazzarella, Girolamo Monteleone, Antonio Nasi.

In su 1939 s’est cojuadu cun Laura Boschian, assistente in sa càtedra de Literadura Russa in Pàdova, sa cale l’at dadu duos fìgios, Filippo e Luigi (Gino). Su primu at a sighire sas orminas de su babbu, seberende su  deretu  amministrativu e costitutzionale;  su de duos, laureadu in Fìsica, at a insinnare in antis Fìsica Superiore in s’Universidade de L’Aquila, pustis  Fìsica II in sa Sapienza.

Sa codificatzione

In su 1938 lu cramant a s’ufìtziu  legislativu de su  Ministèriu de sa  Giustìtzia pro fàghere parte de sa  cummissione pro su còdighe  de cummèrtziu e de su comitadu pro sa  lege fallimentare. Su còdighe de cummèrtziu no l’ant a aprovare, e parte de sos materiales  ammaniados ant a intrare  in sos libros  IV e V de su  còdighe tzivile de su 1942. Imbetzes  sa lege fallimentare est intrada  in vigore in su 1942. In sos iscritos posteriores, Satta at a leare sas distàntzias dae sa  lege fallimentare, forsis ca  sas solutziones propostas dae issu no las ant leadas in cunsideru  sos àteros membros de su comitadu, in mesu de sos cales bi fiat Alberto Asquini. No leat parte in sos traballos pro su  còdighe de protzedura civile, fintzas ca sas opiniones suas fiant diferentes  dae sas de sos istudiosos (in mesu de sos cales bi fiat Piero Calamandrei) chi ant a ammaniare su testu de su 1940. Ma dae su 1946 l’ant a cramare a fàghere  parte de  cummissiones ministeriales medas pro sa  riforma de su còdighe  in vigore .