S’ammentu de Maria Lai: artista de filos e cordas

Maistra de tramas e de filos, Maria Lai resesseit a cojuare sas ainas de s’impreu fitianu cun s’arte pòbera.

Tessìngios cun pane, tzeràmicas, libros e filos de cotone. S’ispiratzione la de Maria Lai retzeit dae su logu in ue istaiat e dae su disìgiu de tèssere unu ligàmene firmu e forte cun sa terra sua.

Nascheit in su 1919 in Ulassa, ma sos istùdios e sa gana de connòschere nche la leeint a Itàlia. Sas esperièntzias de Roma, de Venètzia e de Verona fuint petzi unu passàgiu pro crèschere sa passione artìstica. Cumintzeit a espònnere sas òperas suas in su 1957, sustènnida dae Marcello Venturoli e cumintzeit a retzire prèmios e reconnoschimentos. Collaboreit fintzas cun Antine Nivola, cun Guido Strazza e cun Luigi Veronesi. In su 1993 torreit a Sardigna e si nch’andeit a istare a Cardedu, dae ue sigheit a prodùere òperas de importu.

Maria Lai fiat una sognatrice, amiga de artistas e poetas, ligada indissolubilmente a sas traditziones e a sa cultura de sa Sardigna. Unu cordone ombelicale mai reciso, chi l’at a ispìnghere a aprofundire istòria e legendas de s’ìsula e a las torrare partit integrante de sa sua poètica; unu protzessu de ri-iscoberta, custu, fatzilitadu dae sa collaboratzione cun s’iscritore Giuseppe Dessì chi l’acostàgiat in custa costante curiosidade sua durante totu su perìodu romanu. Famada in totu su mundu pro sos telàrgios Suos e sos Libros cosidos suos, s’artista originària de Ulassa at atzentradu sos ùrtimos trinta annos de sa carriera sua in sas òperas ambientales, beros e pròpios sitiadas-specific in cales arte e natura diàlogant e si fundent.

E est pròpiu in custu aspetu àncorat pagu connotu de Maria Lai, chi su nou diretore artìsticu de su museu Istatzione de s’Arte at detzìdidu de focalizzare s’atentu, curende duas mustras in manera intrea dedicadas a su tema de sas òperas pùblicas, de s’arte partetzipada e de sas relatziones chi intercorrono tra arte e ambiente in sa produtzione de s’artista sarda.