S’inserru de s’ànima in literadura de Caterina Ispanu

Su primu romanzu de Caterina Ispanu, potecaria lodina de 35 annos.

Una maladia pagu connota (e reconnota) che a s’emicrània, unu contu autobiogràficu de Gabriella e de s’alter ego sua Giorgia, sos problemas de sa vida in tempos de oe, su disìgiu de pesare una famìllia, unu tìtulu chi ammentat sas òperas de Lina Wertmuller: ammisturade totu e ais a tènnere “RINCHIUSA IN GABBIA DALLA SOTTILE TORTURA DI UNA CRISI DI EMICRANIA”, su primu romanzu de Caterina Ispanu, potecaria lodina de 35 annos.

E sa giòvana iscritora at detzisu chi sa prima presentada de s’òpera sua la depiat a sa bidda sua, a sa comunidade chi l’at bida nàschere e crèschere: Lodè. Difatis su 3 de martzu a sas 6 de borta de die, s’autora de su romanzu, in sa Biblioteca de su cumunu baroniesu, at a faeddare de s’idea de custu contu e de sos motivos chi l’ant cumbinta a l’iscrìere. Sa serana literària at a comintzare cun sos saludos de su sìndigu Gratzianu Ispanu, babbu de s’iscritora, e at a sighire cun sos interventos de sa bibliotecària Marina Meini, de su giornalista Lutzianu Piras e de Angelica Alberti, dutora in neurologia e filosofia chi at a faeddare mescamente de it’est s’emicrània, una maladia invalidante.

Unu romanzu chi contat sas peleas fitianas de chie patit de custu male, sos anneos chi batit a sa vida, su podere chi su male tenet subra de s’ànimu umanu, finas a su puntu chi sa persone s’intendet pagu cumpresa e inserrada comente in una gàbbia, ma fintzas sas isperas de chie no s’arrendet e de chie gherrat die cun die pro s’abèrrere un’àidu e un’àndala noos. Un’òpera chi ponet curiosidade e chi de seguru no at a abarrare a sa sola.