parigi

Parigi: inaugurant sa Turre Eiffel su 31 de martzu de su 1889

Domìniga 31 de martzu de su 1889, 130 annos a oe, batijeint in Parigi sa turre metàllica prus famada de su mundu: Sa Turre Eiffel.

Cuntzepida pro esaltare su progressu iscientìficu e tecnològicu e destinada a una vida curtza, sa Turre Eiffel est imbetzes divènnida sìmbulu de sa Tzitade Lugorosa. S’òmine, in totu su mundu, at semper chertu dimustrare sa potèntzia sua fraighende òperas istremenadas. Sos colossos sunt ispainados pagu prus o mancu in totue movende dae sas Piràmides egìtzias, dae su Colosseu romanu, sighende cun s’Istàtua de sa Libertade americana e colende fintzas – pro ite nono – dae su Bastione casteddaju de Saint Remy.

Sa suprematzia in carchi manera deviat essire a campu e cadaunu si la sesteit a garbu suo. Sa femme de fer, sa fèmina de ferru comente costumeint a li nàrrere sos frantzesos, la cumintzeint in su 1887, cun 50 ingennieris e pagu prus o mancu 200 operajos. Fiant partzidos a chie fraighende, sos 18.030 cumponentes, e a chie collende·los a pare, in su situ in ue galu oe si podet abbaidare. «Duos annos pro la fraigare e s’eternidade pro l’istimare», narant galu oe sos frantzesos.

Su mundu literàriu e artìsticu locale de tando, fiat in cuntrastu mannu cun sas polìticas de fràigu e cun s’idea materialista parigina. Unos cantos poetas de vàllia comente a Rimbaud e Verlaine, nch’ammanieint finas carchi tzascu pro l’isputziare definende·la «un’afrontu inùtile e vulgare a s’armonia architetònica de Parigi». Nche fiant cròmpidos fintzas a firmare una petitzione pro nd’arressare su fràigu. Ma nudda! Cun su tempus sos amministradores l’ant dadu colores diferentes. Dae su grogu, a su biaitu fintzas a nche cròmpere a su colore de tabacu chi servat galu oe, forsis pro nche caratzare sos sinnos de ruìngiu chi su tempus l’at promissu. Semper e cando est su monumentu a pagamentu prus bisitadu de su mundu, cun una mèdia de 6milliones o barda de bìsitas s’annu. In totu est arta 324 metros. Pro nche cròmpere a su cùcuru a ue est ammìtidu su pùblicu, a 276 metros de artària, bi cheret ànimu e alenu, ca tocat a si carcare suta sos pees 1665 gradas. 

Pro sos prus mandrones o pro chie tenet problemas de àtera genia, b’at, sa veridade, unos cantos ascensores. Unu de sos giassos prus curiosos e ammajadores est su ristorante Altitude 95 chi si leat su nùmene pròpiu dae s’artària subra su livellu de su mare: 95 metros. E dae ue si nche podet mirare sa tzitade de Parigi cun totu sa galania sua. Nota de importu: agiumai perunu disacatu, in contu de traballu pro la fraigare. A su chi narant sos frantzesos, e galu oe nemos l’at iscumproadu, bi diat àere mortu un’òmine ebbia, ma no ant naradu mai cale nd’esseret istada sa cajone pretzisa. In su mundu b’at àpidu tentativos bàrgios de imitatzione. S’esempru prus nòdidu est sa Tokyo Tower, in Giapone. Fraigada su 1958 est però prus arta: 333 metros. Beh, tzertu, sa suprematzia in carchi manera deviat essire a campu.

About redatzione sardo

Redatzione chi s'òcupat de sas notizias in limba sarda in su portale. Cultura, eventos, tzìnemas, ispetàculu e teatru sunt sos argumentos tratados.

Controlla anche

“Mezzo vuoto”: Pesco canta l’amore e le sue fragilità

Un brano intimo e personale uscito il 2 febbraio in tutte le piattaforme digitali Il …