Caratteri e strutture fonetiche, fonologiche e prosodiche della lingua sarda cun Sintesa
Su progetu “Caràteres e istruturas fonèticas, fonologiche e prosodiche de sa limba sarda” est una chirca de base propedèutica a sa creatzione de unu sistema de resumu vocale, est a nàrrere de unu protòtipu informàticu capatzu de riproduire su faeddadu partinde de testos iscritos (text-to-speech systems, TTS).
Sa tecnologia de su resumu vocale s’àplicat in vàrios campos: telecomunicatziones (menu e portales vocales, letura de fax e e-mail, casellas vocales, messaggistica unificada, cumandu vocale de telefoneddos e cònsole gioghet); carret (sistemet de cumandu vocales interativos in sos autoveìculos, sistemet pro annùntzios automàticos in sos mèdios pùblicos, in sos aeroportos e in sas istatziones); ufìtziet (dettatura automàtica, sistemet de letura vocale de sos documentos); assistu tecnològicu a persones malàidas de problemas a sa bista, dislessia e a persones cun graves problemas vocales o de fonazione.
Su resumu vocale si realizat tràmite sa concatenazione de registratziones de alas vocales (fonemas sìngulos o in secuèntzia, paràulas o frases) ammentadas in unu database chi riunit informatziones subra fonètica, fonologia e elementos de prosodia. Duncas, su progetu est interdisciplinàriu e si caraterizat pro s’interatzione tra linguìstica e informàtica: s’in antis traballat a sa costitutzione de unu corpus de datos fonologici, mentras sa segunda cura s’ala de registratzione e elaboratzione de sos sonos, sa catalogatzione sistemàtica pro mèdiu de unu database dedicadu e s’aplicatzione de sas informatziones a su sistema de mudadura de su testu iscritu a sa boghe artifitziale.
Sa fine de su progetu fiat cuddu de creare unu sistema costituidu dae sos foni e de sos fonemas de su sardu e de sas règulas chi guvernant sa concatenazione de tales foni e fonemas durante una simulatzione de su limbàgiu faeddadu. Tale fine s’est traduidu in duos giustos generales: de un’ala s’isvilupu de sos connoschimentos de base in sa fonètica de sa limba sarda; de s’àtera sa missa a puntu de una metodologia sientìfica pro sa realizatzione de un’archìviu linguìsticu. Sos obietivos dillindados fiant tres: achirimentu de sas informatziones e de sos datos linguìsticos netzessàrios; realizatzione de unu database de sos fonemas de sa limba sarda; definitzione de sas règulas chi guvernant sa concatenazione de sos sonos.
Su progetu s’est istruturadu in sas sighentes fainas: costitutzione de unu corpus linguìsticu; iscumbata fonètica e fonologica de unu sistema linguìsticu; sebestu e campionamentu de sos sìngulos fenòmenos linguìsticos; disinnu e posta a puntu de s’impiantu tecnològicu; popolamento de s’archìviu e realizatzione de sas protzeduras de concatenazione; protòtipu dimustrativu; difusione de sos resurtados.
Sa chirca s’est acumprida in degheoto meses (de su mese de santugaine 2013 a su mese de abrile 2015), acanta su Dipartimentu de Filologia, Literadura e Linguìstica de s’Universidade de sos Istùdios de Casteddu, mentras sa difusione de sos resurtados at cumportadu àteros ses meses de traballu. Sa faina s’est articulada in oto trimestres e bator mòdulos printzipales (work-package) chi a issoro furriada cuntemplaiant una sèrie de faina de chirca e de suportu: WP1 – Chirca preliminare, de s’I a su de III trimestres; WP2 – Collida e elaboratzione, de s’II a su de VII trimestres; WP3 – Difusione resurtados, VII e su de VIII trimestres; WP4 – Fainas de suportu trasversale a totu su progetu, de s’I a su de VIII trimestres.
Su resurtadu est unu corpus de datos linguìsticos e unu corpus de datos de tipu informàticu chi costituint un’ innovatzione in sos rispetivos bramados (pro su sardu comente a pro sas àteras limbas de minoria italianas no esistet un’archìviu linguìsticu fonèticu prètzisu a cuddu otentu cun sa chirca nostra) e chi podent èssere isfrutados in un’ ampra variedade de modos e de campos.
Innanzitutto, s’est isvilupada una base metodològica pro una chirca benidora pro sas àteras variedades presentes in Sardigna (gadduresa e tataresa), pro sas limbas alloglotte (tabarchinu, aligeresu) e pro sas àteras minorias linguìsticas presentes in Itàlia.
Pro sos istùdios de Filologia e Linguìstica sos resurtados de sa chirca costituint noos datos in sa fonologia de su sardu. In sa didàtica, costituint unu trastu de riferimentu pro insegnantes e dischentes chi bisòngiant de un’esèmpiu atendìbile de fonètica de su sardu. Si prestant a aplicatziones a gosamentu de sa limba sarda a banda de iscolas, bibliotecas, universidades, istruturas ricettive e de informatzione in gènere ultres chi a sugetos cun dificultades visivas. Aberint annotamala mustradas in su campu de sa divulgatzione e tutela de sa limba sarda cun cunsighente aumentu de sos produtos a issa connètidos (libros, prodùidos multimediales, etc.). SOS resurtados de sa chirca ant a pòdere annotamala contribuire a sa solutzione de sos problemas connètidos cun sa normalizatzione de sa limba, in piessigna in sa forma iscrita sua.
SOS benefìtzios non so limitados a sa sola limba locale, ma andant a avantàgiu fintzas de sas aplicatziones giai isvilupadas pro sa limba italiana: permitent difatis de afinare sos sistemas chi esistint, adatende·los a s’usu segundu sas dislindadas regionales (comente a pro esempru s’italianu regionale de Sardigna).
Sa chirca nostra costituit annotamala una base sientìfica e tecnològica de partèntzia pro s’inghitzu de una chirca imbeniente in su reconnoschimentu vocale.