Roma: inaùgurant a Cinecittà su 28 de Abrile de su 1937

Cando in su 1922 Mussolini pigat su podere in Itàlia, subidu afirmat publicamente de retènnere su tzìnema cun Cinecittà

Fiat su 28 de Abrile de su 1937, sa die chi, in Roma, aiant inauguradu, a probe de sa carrera Tuscolana in s’apendìtziu de Don Bosco, sos Istùdios tzinematogràficos de Cinecittà. Lu batijeint Su Fraile de sos bisos.

Cando in su 1922 Mussolini pigat su podere in Itàlia, subidu afirmat publicamente de retènnere su tzìnema “s’arma prus forte de s’Istadu”. Giai tando, cando su sonoru era àncorat de là de bènnere e sa produtzione italiana era iscassa e de no eccelso livellu, cun sa sua bene nòdida “lungimiranza fascista”, su duce aiat cumprèndidu s’importu de s’immàgine pro fàghere pigada in su pòpulu. Eppure su regìmene no at chircadu mai de asservire de su totu su tzìnema a sa propaganda de s’ideologia sua, comente a diat àere imbetzes fatu su nazismu. Gràtzias fintzas a s’intelligente cussìgiu de carchi responsàbile polìticu, in primis Luigi Fritos, Mussolini at lassadu a su tzìnema italianu sa possibilidade de realizare pellìculas cun sufitziente autonomia, at tentu lèbia s’iscuras censoria e s’at limitadu a compidare sos documentàrios didàticos e sos cinegiornali educativos.

Ma fintzas de sa propaganda fascista, a dae chi galu oe, in sa sede sua b’at una gigantografia de Mussolini in palas de una tzinepresa cun suta s’iscrita «Su tzìnema est s’arma prus potente». Unu grandu cumplessu de teatros chi perteniant a s’impresa Cinecittà Luce SpA. A pustis, dae su 1997, e tzedende agigu a s’americanismu imperante in contu de tzinematografia, l’ant postu Cinecittà Studios SpA, in ue su faeddu “Studios” nche giughiat cun su pensamentu a su bastione de Hollywood.

Semper cunsiderada su bèrtighe de s’indùstria tzinematogràfica italiana, l’ant impreada su prus pro produtziones istràngias  e mescamente  televisivas. In Cinecittà ant giradu prus de  3000 films, in ue 90 ant retzidu nessi  una candidadura a su Prèmiu Oscar e in ue 47 nch’ant bìnchidu s’istatuedda de oro. B’ant traballadu registas e atores de grandu vàllia, italianos e internatzionales: movende dae Federico Fellini pro nche cròmpere a Francis Ford Coppola, dae Luchino Visconti  a Martin Scorsese.

Oe, su presidente est Luigi Abete chi, in pare cun Roberto Benigni e cun sa mugere e atora Nicoletta Braschi, gestint fintzas un’àteru cumplessu simigiante in su nùmene e in sa sustàntzia bastante americanizados: sos Umbria Studios SpA, in Terni (Ùmbria).