Pro ammentare s’istòria de Sa Die de Sa Sardigna

Sa festa de Sa Die de Sa Sardigna serbit pro ammentare sa rebellia de su 28 de aprile de su 1794

Sa die de sa Sardigna est una festa posta dae sa RAS in su 14 de Capidanne de su 1993 comènte festa de su popolu sardu. Sa festa serbit pro ammentare sa rebellia de su 28 de aprile de su 1794. In cussa die su vicerè Balbiano, impare a sos ateros amministradores continentales, si nch’est dèpiu fughìre dae Casteddu e sa Sardigna, ca su guvernu torinesu aìat refudàu de reconnòscher sos derèttos de sos sardos chi tenìant dae seculos. Sos sardos bolìant puru unu cunsìzu de Istadu insoro, sa sede de su vicerè e unu ministèrju pro sos affares de sa Sardigna in Torinu. Sos piemontesos no aìant atzettàu nudda de tottu custu, e pro cussu bi aìat àpiu s’attu de rebellìa populare chi est acabbàu cund una tuccàda de su vicerè chi peroe, pacu tempus a pùstis, est torràu ca lu aìant setziu sos nobiles sardos.

Istòria

Cun sa crèschida de su discuntentu in sos cunfrontos de s’amministratzione piemontesa, in sas ùrtimas dècadas de su setechentos s’est creadu unu movimentu de rebbellia chi at rugradu totu s’ìsula, in bighinàntzia cun sos eventos revolutzionàrios frantzesos e sos fermentos nàschidus in vàrias alas de Europa.

In su 1793 una flota frantzesa aiat intentadu de s’appropiare de s’ìsula longu duas lìnias, una in su territòriu de Casteddu e s’àtera acante a s’arcipelagu de Sa Madalena, ghiada dae su giòvanu ufitziale Napoleone Bonaparte, reparadu in Frantza continentale apustis de s’insurretzione paolina sustènnida dae sos inglesos. Sos Sardos an peroe opònnidu resistèntzia e irbentidu custu pianu. At cumintzadu duncas a crèschere in s’opinione pùbblica unu sentimentu de revesa in sos cunfrontos de sa Corona sabàuda pro sa defensa de su Regnu.

Sos Sardos an pedidu gai chi si seret riservada a issos s’ala manna de sos impreos tziviles e militares e un’autonomia majore respetu a sas detzisiones de sa classe dirizente locale. A su perentòriu refudu de su guvernu piemontesu de acollire calesi chi siat rechesta, sa burghesia tzitadina at organizadu cun s’azudu de su restu de sa populatzione su motu insurretzionale.

S’episòdiu finale chi at giutu a sa cuntestatzione est istadu s’arrestu ordinadu dae su vitzeré de duos capos de su “Partidu Patriòticu”, sos abbogados casteddàius Vincenzo Crabas e Efisio Pintor. Su 28 abrile de su 1794 (dada nòdida comente sa dii de s’aciappa) sa populatzione inferotzia at istesiadu de sa tzitade totu sos 514 funtzionàrios continentales, cumprèndiu su vitzeré Balbiano, chi in su mese de maju de cuddu annu sunt istados imbarcados cun sa fortza e bocados de s’ìsula.

Incorazidos dae sos fatos de Casteddu, sas populatziones de S’Alighera e Tàtari an fatu ateretantu. Sos motos antifeudales sunt istados posca ghiados pro unos àteros duos annos de Giovanni Maria Angioy, magistratu artu de su Regnu de Sardigna, fintzas a candu sunt istaos repressos de sas fortzas lealistas, bessidas prus mannas apustis de s’istipulatzione de su tratadu de paghe sutascritu de Napoleone e Vittorio Amedeo III. S’esperimentu revolutzionàriu sardu at lòmpidu gai a su tèrmine, e s’ìsula est abarrada suta de sa giurisditzione sabàuda.