Primu passu pro agiudare chi non podet faeddare pro mèdiu de s’anàlisi de sos signales de su cherbeddu
Unu decoder basadu in s’abistesa artifitziale traduit in paràulas sa faina de su cherbeddu. Est su primu passu cara a benidoras interfàtzias cherbeddu-màchina chi rendant sa capatzidade de faeddare a chi non podet prus lu fàghere a càusa de intzidentes o maladias comente a Parkinson e Sla. Descritu in sa torrada a bìere Nature, su dispositivu est istadu isvilupadu dae su grupu de s’universidade de sa Califòrnia a San Francisco coordinadu dae Gopala Anumanchipalli.
“Custa chirca est una dimustratzione chi in benidore amus a èssere in gradu creare trastos chi ant a traduire su pensamentu in ‘atziones’ comente a sa paràula”, at naradu a s’ANSA Carlo Miniussi, diretore de su Tzentru Faulat Cherbeddu (Cimec), de s’Universidade de Trentu a Rovereto. Su resurtadu, “in lìnia cun unos àteros prètzisos otentos fintzas in Itàlia, mustra – at agiuntu – chi b’ant de sas craras mustradas pro su fàbricu de ‘neuro-protesi’ chi podent megiorare s’esistèntzia nostra, non solu cando semus malàidos de una patologia chi arruinat sa capatzidade nostra de faeddare, ma fintzas pro compidare artes robotici”.
Su dispositivu riproduit virtualmente sos òrganos interessados in su limbàgiu, comente a labbra, mandibola, limba, e laringe. Pro lu pònnere a puntu sos ricercadores ant registradu sa faina de sas àreas de sa corteccia de su cherbeddu de chimbe voluntàrios chi faeddaiant a arta boghe. Tando ant analizadu sos signales tzerebrales chi còmpidant sos movimentos de sos òrganos interessados in su limbàgiu e su sistema basadu in s’abistesa artifitziale los at cunvertidos in sonos e paràulas gràtzias a unu sintetitzadore. In sas proas su sistema est chessidu a articulare 101 frases e sos voluntàrios chi las iscurtaiant sunt chessidos a las identificare e a las trascrìere.