Su 20 maju si nche morit Giosepe Biasi

Giosepe Biasi òcupat unu postu de importu in s’àmbitu de s’arte sarda de su noighentos.

Est s’iscuta de tempus in ue sa Sardigna intrat, cun mèritu, a s’àrea artìstica europea. Si difundent sas òperas de Figari, de Ciusa e de Gràtzia Deledda. Cun Giosepe Biasi sa galania de sa fèmina sarda nche bàrigat su mare e sas rapresentatziones arcàicas de sa vida in s’ìsula nche crompent a sas espositziones internatzionales prus famadas. Sas pinturas suas, a s’ispissu, rapresentaiant protzessiones, batìgios, isposòngios o festas in generale. S’autore costumaiat a pònnere in evidèntzia mescamente sos detàllios de sos bestires e s’arredamentu de sas domos. Si nche morgeit in tzircustàntzias pagu craras, in die de oe, su 1945.

Naschidu a Tàtari su 23 santugaine 1885, at mortu in manera tràgica in manera tràgica in s’abrile 1945 a Andono Baca (Piemonte). De istudiante litzeale e universitàriu at otentu sas primas resessidas cun caricaturas, collaborende comente a illustradore a setimanales goliardici de s’època e, pro duos annos, a su “Giornalino de sa domìniga”. S’at laureadu in lege (1908). A sa Biennale Venetziana de su 1909 est istadu atzetadu unu traballu suo (Professone in Barbagia) e gai at tentu cumintzu sa brillante carriera sua. In sos annos 1913, 1914 e 1915at otentu tres sutzèdidos in sas mustras romanas; In su 1914 est istadu àncorat a sa Biennale cun Sa professone de su cristo e Sero de festa; de su 1917 a su 1927 personales a Milanu, Alessàndria de Egitu e a su Cairo (custas ùrtimas a cumpèndiu de una longa permanèntzia in Àfrica); in su 1925 at otentu una medàllia de oro a sa Mustra Internatzionale de Arte Decorativa de Parigi; in su 1929 a sa Biennale Venetziana e in su 1930 a s’I Mustra Internatzionale de Arte Coloniale de Nàpoli at otentu duas sutzèdidos cun sa presentada de pinturas africanas; in su 1935 personale a Casteddu e II Triennale de Milanu; in su 1936 su de XX Biennales Venetziana, personale a Milanu, II Mustra Internatzionale de s’Intzisione a Varsàvia (diploma de onore), Mustra de sas intzisiones italianas in Ìndia e ses personales in tzitades de sa Lombardia e de su Piemonte; in su 1938 Mustra de sas tzelebratziones sardas a Tàtari, Mustra de sas intzisiones italianas in oto capitales de sos paisos de s’Europa setentrionale e tzentrale; in su 1943 e 1944 personales a Biella.

At partetzipadu a totus sas mustras sindacales sardas. In unu cabu complessivu s’òpera de custu pintore faghet a partire in tres perìodos: Sardu, Africanu e Biellese. Finas dae sos primos traballas at riveladu un’istile suo, una bisione sua de arte chi bia bia est creschidu e perfezionò. Cun fervore filiale at interpretadu su caràtere peculiare de su paesàgiu sardu: sos costùmenes austeros, su chintu, sa candida fide de sa gente fiera sua e fracòngia. in su 1947, in suta de sos auspici de s’Assòtziu de s’Istampa e de s’assòtziu de sos artistas de Tàtari est bènnidu ordinada una mustra tzelebrativa a Casteddu e posca a Tàtari e a Nùgoro. De sighida sa Regione Autònoma de sa Sardigna at prelevadu de sa famìlia, in blocu, de s’istùdiu de Tàtari, ultres dughentas òperas (pintados a ògiu, tempere, xilografie e medas disegnas) pro los ordinare in unu museu, ma su progetu pro sa realizatzione de tale provedimentu est àncorat a sa fase de istùdiu. Duas mustras apustis mortu sunt istadas ordinadas a Tàtari a pustis de sa morte sua. Òperas suas sunt acasagiadas in su Casteddu Sforzesco de Milanu, in su Museu Ricci-Oddi de piacenza, in sa Galleria de Arte Moderna de Venètzia, in sa Sala Consiliare de s’Aposentu de Cummèrtziu de Tàtari, in su museu Sanna de Tàtari e in sa Galleria de Casteddu, in sos museos de Chicago, San Francisco, Cairo, etc.

Pro sa “Letura” de Milanu illustraiat sos romanzos de Grazia Deledda, chi beniant publicados a apuntadas. Interessantes e bellas sunt istados sas illustratziones esecutadas pro su romanzu “Fogu in s’oliveto”. Nointames sas primas bellas proas xilografiche su Biasi est istadu semper prus pintore chi intzisore: sas ùrtimas intzisiones suas in sa pasta de su linoleum mirano a segudare unu tzertu temperamentu pitòricu: su sinnu si stempera, in s’intuitu de su colore, tra magras de biancu, de murru e de nieddu. No at mai influidu, ma esecutaiat su disinnu in sa linna, chi pro s’esecutzione afidaiat a Battista Ardou Cannas e a Igino Zara.