Celiachia, 400.000 italianos no ischint de tènnere sa maladia

Aic, 200mila tenent una cura. Sos ‘malàidos camaleonte’ pro sa celiachia

De maladia rara a maladia crònica: baranta annos faghet sa celiachia fiat disconnota, podiant colare medas annos in antis de arribbare a sa diagnosi e beniat reconnotu in pessu chi unu casu subra milli. Oras sas diagnosi sunt triplicate, s’identìficat unu casu ogni 286 e in custos bator de deghe annos 200.000 italianos ant pòdidu dare unu nùmene a dolores cuotidianos agatende in fines una cura pro sa maladia issoro. Ma b’at àncora meda de fàghere: sunt difatis 400mila sos italianos celiaci chi no ischint àncoras de l’èssere. A puntare sos rifletores in custos malàidos ‘sommersi’ est s’Assòtziu Italiana Celiachia (Aic), chi tzèlebrat su barantinu cumpleannu suo cun s’Assemblea annuale in cale s’afrontant sos disafios àncorat abertas.

“In sos ùrtimos baranta annos sas istòrias de sos celiaci sunt pro fortuna meda cambiadas. Bator de deghe annos faghet fiant istòrias de persones chi lutaiant pro annos cun sìntomos chi nemos ischiat reconnòschere: pipios chi non creschiant, don chi non chessiant a tènnere fìgios sena unu pro ite, persones in costante chertu cun su sottopeso – ispiegat Giuseppe De Fabio, presidente Aic -. Oe, imbetzes, sos malàidos cun sos sìntomos clàssicos benint reconnotos meda curre·curre, in sos pipios a bias si ponet sa diagnosi fintzas in antis de un’annu de chintu. Custu signìficat pòdere bìvere in modu normale e sena istorbos cun sa dieta de esclusione, overas cun produtos sena glùtine presentes non prus solu in potecaria ma in bundàntzia in totus sos supermercados e in sas butegas ispetzializadas”.

Nointames non mancant sas umbras: sa diagnosi no est àncora unu nodu risòlvidu e solu su 30% de sos malàidos resurtat diagnosticadu respetu a una populatzione abetada de 600.000 celiaci. Sa diagnosi primidia de celiachia “est una forma indispensàbile de preventzione e est pro custu fundamentale: su celiaco inconsapevole chi assumet glùtine s’esponet a complicanze fintzas graves, s’ispissu irreversibili, chi nd’arruinant sa salude e gravano in s’intrea colletividade pro sos costos sanitàrios e sotziales chi nde derivant – pretzisa Marco Silano, Moderadore de su Comitadu Sientìficu de Aic -. A dolu mannu oe esistet su fenòmenu de sos ‘malàidos camaleonte’ e sunt sos chi depamus scovare: si trata de persones cun sìntomos non clàssicos de sa celiachia e in comintzu non riconducibili a custa patologia, de s’osteoporosi a s’infertilità, e sos mèdicos depent èssere ‘allenados’ a suspetare sa celiachia in cara a custos sìntomos”.

Fintzas pro custu Aic est promovende un’ambitziosu progetu de formatzione e agiornamentu in totu Itàlia chi interessat belle 2000 dutores de famìlia, pediatras, ispetzialistas e dietisti. Comente a cada annu, annotamala, Aic at a èssere impinnada in sa Chida de sa Celiachia, in programma de su 11 a su 19 Maju, pro informare e sensibilizzare sos tzitadinos in sa maladia. “Sas medas initziativas de informatzione non nch’isvagant però de unu àteru obietivu fundamentale de Aic, overas fàghere ei chi sos malàidos bidant garantidu su deretu issoro a sa diagnosi primidia ma fintzas a sa terapia dietètica – concruit De Fabio -. Est netzessàriu pro custu garantire sa sostenibilità de s’assistu, creende unu mollu digitale cun bonos eletrònicos in totu Itàlia (sistema giai ativu in 7 regiones), prus ratzionale e prus econòmicu, averguende ogni possibilidade de riduzione de su costu de sos prodùidos, giai in calu in sos ùrtimos annos”.