Servìtziu gratuitu solidale a disponimentu Amparu tzivile pro sa chirca de sos apo ispèrdidu in mare
Sos aviatores voluntàrios chi faghent parte de s’assòtziu isportivu AliSardegna ant a pònnere a disponimentu de s’Amparu tzivile sos issoro aèreos ultraleggeri pro su pattugliamento de su territòriu isolanu mescamente in su perìodu istiale. Gràtzias a sas caraterìsticas de sos mesos impreados, su servìtziu, gratuitu e solidale, oferit un’ausìliu detzisivu in sa chirca de sos apo ispèrdidu in mare, ma fintzas in su reconnoschimentu anti incuinamentu e in generale in su seju de fainas perigulosas.
“Pro bia de sa nostra insularità non sunt raros sos casos de persones chi, cun o sena mèdios nàuticos, benint a s’agatare in dificultades in mare e chi s’ispissu a càusa de su forte bentu benint sospinte a su largu torrende·nde impossìbile s’autònoma torrada, gasi comente est in manera estrema dificultosa sa chirca, mescamente si non tempestiva”, iscrient Pietro Satta, presidente de AliSardegna e De Pasca Biasioli, moderadore de su programma e capu de sa Cms, sa Càscia de mùtuu sucurru pro sos dipendentes pùblicos de sa Sardigna, in una lìtera a sa Presidèntzia de su Cussìgiu de sos Ministros, Dipartimentu Amparu Tzivile, Regione Sardigna, Prefetos, Enac e fortzas de s’òrdine.
Interessados in ogni missione finas 10 aeroplanos ultraleggeri, tra cales unu modernu idrovolante capatzu de ammarare fintzas a su largu si las cunditzionas meteomarine l’ant a cunsentire. Si tratat de mèdios cun una gama de lestresa cumprèndida tra sos 150 e sos 250 chilòmetros oràrios dotados de ràdios Vhf, sistemas de geolocalizzazione, de navigatzione e autopilota. Su raju de atzione de ogni interventu podet èssere istimadu in 100 chilòmetros de lìnia de costa pro una profundidade de chentu chilòmetros, cun unu tempus de navigatzione de duas oras tra andada e torrada. A oru b’ant a èssere duas persones, su pilota e su navigadore osservadore.
Semper esclùdidu su bolu noturnu o in cunditziones de iscassa visibilidade.