Antonio Gramsci torrat in domo, sos Cuadernos a Mosca

Sa prima borta a foras de Ue, mannu eventu dedicadu a filòsofu Antonio Gramsci

Antonio Gramsci torrat ‘in domo’. Overas cussa Rùssia, a su tempus Unione Soviètica, ue at bìvidu tra su 1922 e su 1923 in sa beste de delegadu de su Partidu Comunista Italianu a su Comitadu Esecutivu de s’Internatzionale Comunista. Oe, difatis, acanta su Museu Istatale de Istòria de sa Literadura Dahl de Mosca, s’aberit s’espositzione dedicada a sos famados “Cuadernos suos de su càrtzere”, chi sa prima borta essint de sas làcanas de s’Unione Europea.

Sos “Cuadernos”, espostos una sola bia foras de s’Itàlia in s’atòngiu de su 2017 acanta s’Istitutu Italianu de Cultura de Londra, sunt de norma cunservados acanta sa Fundatzione Gramsci de Roma. “Si trata de un’eventu de istraordinàriu importu in suta de su profilu istòricu e culturale in cantu permitet de torrare a abèrrere unu dibatu in Rùssia in su retaggio polìticu e sa memòria istòrica lighende·lu a sa figura de Gramsci, pagu connotu a su pùblicu russu”, cummentat Olga Caminu, diretora de s’Istitutu Italianu de Cultura de Mosca. Si difatis sa mustra londinesa est istada esclusivamente dedicada a sos “Cuadernos”, inoghe a Mosca su giustu est prus ampru: fàghere connòschere a su pùblicu su pensamentu, sa personalidade e su destinu de Gramsci, dae chi in Rùssia est nòdidu solu a sos istudiosos, mentras in Itàlia e in totu Europa est cunsideradu comente a una de sas figuras crae de s’istòria de su de XX sèculos.

Unu destinu istranu, sende chi sa biogràfica de Gramsci est indissolubilmente ligada a sa Rùssia. Inoghe at connotu Giulia Schucht, fìgia de su rivolutzionàriu Apollon Alexandrovič Schucht, meda bighinu a sa famìlia Ul’janov e amigu personale de Lenin.

Giulia at dadu a sa lughe duos fìgios: Delio e Giuliano sos cales fìgios, sos nebodes de Antonio Gramsci, bivent àncoras a Mosca. A sa mustra ant a bènnere espostos documentos ùnicos, libros, lìteras (in italianu e in russu) bènnidos de sa colletzione de s’Archìviu Istatale Russo de Istòria sotziale e polìtica, interessantes foto e ogetos personales de sa regorta de su nebode de su filòsofu, Antonio Gramsci ‘su giòvanu’. Tra sos cimeli de famìlia sunt presentes unu posacenere chi, de accanito fumadore, Gramsci at impreadu finas sa fine de sa chintu suo e “Su Prìntzipe” de Niccolò Machiavelli, chi l’at acumpangiadu totu su perìodu de presonia e est istadu fonte de ispiratzione pro s’istèrrida de sos “Cuadernos”. Sa mustra, progetu parente italo-russu chi gosat de su patrotzìniu de s’Ambasciada de Itàlia e s’avvale de su suportu de Intesa San Paolo e de Ubibanca, at a èssere aberta a su pùblicu de su 29 maju a su 7 trìulas in sas salas de sa noa sede de su Museu Dhal.