S’Arte pòbera in mustra a sos Musei Tzìvicos de Casteddu

De New York a sos Musei Tzìvicos de Casteddu. Arte pòbera, sa colletzione Olnick-Spanu

De sas minieras de Masua, ue traballaiat su babbu, a sos ambientes de s’arte cuntemporànea a New York su passu no est gai curtzu. Giorgio Spanu b’at arribbadu a pustis de unu longu biàgiu incumentzadu 67 annos faghet a Igrèsias e sighidu posca pro mèdiu de numerosas tapas: s’universidade a Pisa, s’Europa girada in pulmino, Parigi comente a penùrtimu approdo belle istàbile finas su sèberu de si trasferire a Manhattan, apuntu, ue at adobiadu Nancy Olnick, sa fèmina de sa chintu suo. Est paris cun issa chi at incumentzadu a aprofundire sa passione pro s’arte cuntemporànea finas divenire, in su cursu de sos annos, unu de sos prus importantes colletzionistas de arte italiana a su mundu. Oe Spanu torrat a ‘domo’, in unu tzertu sensu. Lu faghet batinde a Casteddu una minore ala – eppure in manera istraordinària significativa – de sas òperas chi at impàridu in su cursu de sos annos. Si trata de una de sas prus mannas e cumpletas colletziones de Arte Pòbera a su mundu, cun traballos de artistas de su càlibru de Giovanni Anselmo, Alighiero Boetti, Pierpaolo Calzolari, Luciano Fabro, Jannis Kounellis, Mario Merz, Marisa Merz, Giulio Paolini, Pino Pascali, Giuseppe Penone, Michelangelo Pistoletto e Gilberto Zorio. In piessignu bìndighi de sos esèmpios prus significativos tra sos 76 in mustra de s’annu cùrridu a su Magasinu Italian Arte Foundation, su museu privadu a un’ ora de New York chi Giorgio at fundadu in su 2017 paris cun Nancy.

Sa mustra at a bènnere presentada ufitzialmente giòvia e at a inaugurare chenàbura 26 trìulas a sas 19 a su Palatzu de Tzitade. S’intìtulat ‘Arte Pòbera: From the Olnick Spanu Collection’ e est organizada dae sos Musei Tzìvicos de Casteddu dirìgidos dae Paola Mura in collaboratzione cun Magasinu. In cuntemporànea at a inaugurare fintzas sa mustra fotogràfica di Marco Aneddos, ‘Building Magasinu’, chi documentat sa nàschida e s’isvilupu de su museu privadu newyorkese de sa còpia sardu-americana. Si trata, de su restu, de s’in antis collaboratzione in Itàlia de su Magasinu Italian Arte Foundation, e in custu sensu s’ocasione resurtat galu prus importante. A s’inauguratzione ant a Partetzipare Giorgio e Nancy paris cun Vittorio Calabresa, diretore de Magasinu.

S’espressione Arte Pòbera, coniada dae su crìticu de arte Germano Celant in su 1967, est naschidu de sa positzione radicale chi sos artistas assumiant in risposta a s’insoddisfatzione issoro pro sos balores istabilidos dae sas istitutziones polìticas, industriales e culturales in Itàlia. Sos artistas miravano a irraighinare sas làcanas tra sos mèdia gasi comente tra natura e arte, cun su motu de “Arte is life” (s’arte est chintu). In piessignu su movimentu naschiat in chistione cun s’arte traditzionale, de sa cale refudaiat tècnicas e suportos canònicos, pro fàghere ricùrridu a materiales retentos “pòberos” comente a terra, linna, ferru, stracci, plàstica, iscartos industriales, cun s’intentu de evocare sas istruturas de su limbàgiu de sa sotziedade cuntemporànea a pustis de nd’àere corroso abitùdines e conformismu.

Sa mustra fotogràfica imbetzes est trata de su libru omònimu essidu in su 2017 (Building Magasinu, Rizzoli), chi contat – pro mèdiu de sas immàgines istraordinàrias de Aneddos – su fàbricu de su museu in s’Hudson Valley. De sa mudadura de una fàbrica de sos annos Sessanta a Cold Spring finas sa creatzione de unu progetu culturale a beru ambitziosu; de sos iscavos initziales finu a s’installatzione de sas òperas de arte in sas gallerias, sighende su traballu de s’architetu ispagnolu Miguel Quismondo chi at creadu un’ispàtziu in gradu de collegare s’eredade artìstica de sa Badde cun sos bisòngios de s’arte cuntemporànea.

Magasinu, divenidu in su giru de pagu tempus unu tzentru culturale in manera estrema vivace, naschet fintzas comente a risursa pro istudiosos e istudiantes e oferit un’ampra biblioteca e un’archìviu de arte italiana. “Comente a amantes de s’arte est semper istada missione nostra creare ulteriores reconnoschimentos de su pustisgherra e de s’arte cuntemporànea italiana in sos Istados Unidos”, ispiegant Giorgio e Nancy. “Pro segudare custu obietivu, apamus fundadu Magasinu, in cale espongiamus traballos de numerosos artistas italianos”. In piessignu, ispiegant sos duos colletzionistas, “Retengiamus chi s’Arte Pòbera siat s’ùrtimu movimentu de avanguàrdia de su De binti sèculos. Su disafiu printzipale chi apamus afrontadu era individuare su modu mègius pro informare su pùblicu americanu in su background istòricu de cale est istupadu custu movimentu artìsticu. Cumprèndere sa radicalizzazione socioculturale e polìtica de su tempus e s’impatu de su boom econòmicu e industriale chi s’est averguadu in Itàlia durante sos annos ’60 est fundamentale pro apretziare appieno su balore de custas òperas. S’Arte Pòbera est unu movimentu chiaramente italianu e, cando chi ogni artista tenneret su modu ùnicu suo de s’espressare, medas ant tràidu dae s’istòria de s’arte, de sa mitologia, de sa sièntzia e de sos protzessos naturales de sa quintessenza italiana, gasi comente su ruolu de s’artista”