Iscobertos tres mundados alienos prètzisos a sa Terra

A inghìriu a un’isteddu distante 35 annos lughe iscobertos tres mundados alienos

Iscobertos tres pranetas alienos cun massa prètzisa a sa Terra: orbitano a fùrriu a s’isteddu L 98-59, a in pessu chi 35 annos lughe de su Sole. Unu de sos tres, de dimensiones at cumprèndidu tra Marte e sa Terra, est tra sos prus minores mundados mai individuados. Los tenet scovati su telescòpiu ispatziale Tess (Transiting Exoplanet Survey Satèllite) de sa Nasa, in sa costellatzione australe de su Pische Volante. S’iscoberta, publicada in s’Astronomical Journal, promitet de addopiare su nùmeru de pranetas chi est possìbile individuare ultres su Sistema Solare. Importante su contributu de s’Itàlia, cun s’astrofìsicu Giovanni Covone e s’istudiante Luca Cacciapuoti, de s’Universidade Federicu II de Nàpoli.

S’iscoberta, frutu de tres meses de osservatziones de Tess, chi ispèriat su chelu de su 2018, “est istada fata impreende su gai naradu mètodu de sos trànsitos. Si trata – at ispiegadu Covone – de mènguas periòdicas de sa luminosidade de un’isteddu osservados cando unu praneta las colat in dae in antis”, provochende de sas minores eclissi.

tres pranetas so meda serentes a s’isteddu mama, una nana ruja, isteddu minore e dèbile sa prus comuna de sa Bia Lattea, non meda caente e cun su tres unu de sa massa solare. Acumprint, difatis, òrbitas cumpletas in mancu de oto dies e retzint meda prus energia de su pròpiu isteddu de cantu non nde tèngiat sa Terra de su Sole. Ma niunu de sos tres, però, faghent ischire sos ricercadores de Tess, s’agatat in sa gai narada zona abitabile. Cussa fita immaginària de ispàtziu, est a nàrrere, a sa giusta distàntzia de s’isteddu mama de permìtere a unu praneta de tènnere abba a su bistadu lìcuidu in superfìtzie, e de acasagiare in manera potentziale su chintu.

“Si osservaremus su Sole de unu de sos mundos de s’isteddu L 98-59, sos trànsitos de Terra e Vènere nche diant pòdere induire a pensare chi sos duos pranetas siant belle aguales. Ma iscamus chi no est gai”, at craridu Covone. “Tengiamus àncora medas dimandas in su pro ite sa Terra siat divenida abitabile e Vènere no. Istudiende esèmpios prètzisos a fùrriu a unos àteros isteddos, comente a L 98-59, diamus pòdere isvelare carchi de custos segretos”, at pretzisadu. S’anàlisi de sos noos mundados terrestres, at concruidu Covone, “at a permìtere a esèmpiu de istudiare sas caraterìsticas de s’atmosfera de sos pranetas esternos a su Sistema Solare cun unos àteros osservadores, comente a su telescòpiu ispatziale James Webb”, su sutzessore de Hubble, chi at a èssere afiladu in su beranu de su 2021.