Subra 10mila malàidos chi tenent Epatite C giai 5mila sos tratamentos fatos
Chertu a s’epatite C: subra belle 10mila malàidos, giai 5mila sos tratamentos fatos. Ma restat unu “sommerso” de belle 3mila persones. Oras si chircat de interessare totus. Fintzas pro custu est istadu istipuladu un’acòrdiu tra s’Azienda ospedaliera universitària de Tàtari e s’Ats pro su tratamentu unos tossicodipendenti reclutados in sos tzentros de recùperu pro dipendèntzias (Serd).
“Sos sugetos cronicamente infetet de viros C (Hcv Rna positivas) sunt belle ottomila – ispiegat Ivana Maida de s’Aou de Tàtari – mentras cussas sos cales sunt corfidos dae una maladia epàtica evoluta ammontano a 4/5 mila. A oe a Tàtari sunt istados tratados 1.728 malàidos, a cales s’agiunghent belle unos àteros tremila in su restu de s’Ìsula. Restat però unu ‘sommerso’ stimabile a fùrriu a su 20%”.
Bator sos incontros girados a sos ispetzialistas pro coordinare sa faina e individuare sos malàidos chi no ischint o non si sunt àncoras sutapostos a sa terapia gratuita, non tòssica e de sa durada de pagas chidas pro eliminare sa minetza de sa patologia.
In Sardigna a cherbeddos de una populatzione residente de 1,653 milliones, sas persones cun un’istòria de infetzione de virus C sunt belle 10mila. S’ìsula tenet duncas una prevalèntzia de sa 1,6%. Cun oto tzentros de riferimentu, sos tratamentos sunt giai in funtzione de annos e giai est istadu possìbile eradicare su virus in numerosos malàidos.
Su sommerso est àncora meda rilevante. Pro custu piessignu annotu riveste su tratamentu de sas gai naradas populatziones ispetziales, chi rapresentant su target prus difìtzile de segudare e in carchi casu àncorat unu challenge terapèuticu: si tràida de migrantes, detentos, sex worker, tossicodipendenti.