In su mundu una persone subra tres sena abba

Raportu Unicef-Oms, metade globu non tenet atzessu a servìtzios sanitàrios sena abba potàbile segura

In su mundadu, una persone subra tres non tenet atzessu a s’abba potàbile segura. Lu rivelat su raportu ‘Progress on drinking water’, de Unicef e Organizatzione mundiale de sa sanidade, chi punta sos rifletores in sas disuguaglianze in s’atzessu a sa risursa abba. Non solu: “Prus de sa metade de su mundadu – denùntziant – non tenet atzessu a servìtzios igiènicu-sanitàrios seguros”. Su “meru atzessu a s’abba non bastu.

Si est bruta o insicura, non siamus agiudende sos pipios a livellu globale”, afirmat Ann Naylor de s’Unicef.

Difatis, sutalìniat Naylor, “si s’abba no est pulida, segura de bìere o est tropu largana de segudare, e si s’atzessu a sos servìtzios igiènicos est limitadu, tando non siant traballende a praghere de sas noas generatziones”. Segundu su Raportu, belle 2,2 milliardos de persones a livellu mundiale non disponent de servìtzios pro s’abba potàbile, 4,2 milliardos non disponent de servìtzios igiènicos seguros. Pro 3 milliardos de persones, annotamala, no est possìbile neppure si sabunare sas manos disponende de abba e sabone in domo. Segundu Unicef e Oms, duncas, si “progressos significativos sunt istados fatos pro s’atzessu universale de base a s’abba, b’ant nointames mannas diferèntzias in sa calidade de sos servìtzios frunidos”. “Si sos vàrios paisos ant a fallire in sos isfortzos pro garantire abba segura e servìtzios igiènicu-sanitàrios – at avèrtidu Maria Neira, Director Department of Public Health de s’Organizatzione mundiale de sa sanidade – amus a sighire a bìvere paris cun maladias chi giai dae tempus diant èssere dèpidas èssere in sos libros de istòria: maladia comente a diarrea, colera, tifu, epatite A e maladias tropicales ismentigadas. Investire in abba, sanidade e igiene est vantagiosu pro sa sotziedade in suta de plùrimos aspetos e est – rilevat – una base essentziale pro sa salude pùblica“.

In giogu, in summa, est su benèssere de sas imbenientes generatziones. Custos datos, cummentat su portaboghe Unicef Itàlia Andrea Iacomini, “nche narant chi b’ant arriscos enormes pro sa salude pùblica in ampras àreas de su mundu. Pedamus chi sos guvernos addòpient sos pròpios investimentos pro garantire abba pulida e servìtzios igiènicos”. Una situatzione largana annos lughe de sa chi si bias in Otzidente, ma fintzas in Itàlia sos problemas ligados a s’atzessu a s’abba, sutalìniat, non mancant: “Sos ùrtimos datos Istat rilevant chi s’Itàlia est su paisu europeu cun su majore prelievo de abba pro impreu potàbile, pari a 9,5 milliardos de metros cubos in su 2015; de custos, però, solu 8,5 mld sunt in manera efetiva immessi in sas retzes de distributzione e solu 5 mld arribbant a sos tzitadinos fintzas pro culpa de retzes s’ispissu inadeguadas; annotamala, semper in su 2015 sos bàrios inquinanti de sas indùstrias immessi in sas retzes de sos depuradores ant segudadu una cuota de su 60%”. Duncas, “in Itàlia b’at prenu atzessu a s’abba potàbile, ma tengiamus problemas de distributzione e incuinamentu e est netzessàriu – concruit Iacomini – unu sèriu interventu pro s’ammodernamento de sa retze distributiva”.