Risòlvidu arcanu idrògenu pèrdidu ispàtziu

Istùdio de Paolo Serra de s’Osservatòriu astronòmicu de Casteddu in s’idrògenu in s’ispàtziu

Risòlvidu s’arcanu de s’idrògenu pèrdidu in s’ispàtziu interistellare a inghìriu a sa galàssia Ngc 1316, a belle 60 milliones de annos lughe de sa Terra, in sa costellatzione de sa Fornace. Si cuaiat in duas longas coas gassose meda tenui, isfugidas fintzas a como a sas osservatziones de sos astrònomos. Est cantu istupat de s’istùdiu italianu, in cursu de publicatzione in sa torrada a bìere Astronomy & Astrophysics, giutu dae su grupu ghiadu dae Paolo Serra, de s’Osservatòriu astronòmicu de Casteddu de s’Istitutu Natzionale de Astrofìsica (Inaf).

S’osservatzione de s’idrògenu pèrdidu de Ngc 1316 est istada possìbile gràtzias a sa retze de 64 radiotelescopi sudafricanos MeerKat. Su progetu, finantziadu dae su Cussìgiu europeu de sa chirca (Erc), est unu de sos nùcleos de su prus mannu radiotelescopio a su mundu, su Square Kilometre Array (Ska). Una bia realizadu, Ska at a èssere, difatis, formadu dae migliaia de antennas at isparidu tra su Sudàfrica e s’Austràlia. Su suo quartier generale est istadu inauguradu a cumintzu trìulas a Manchester, in Inghilterra.

S’istùdiu crarit una contradditzione fintzas a como irrisolta: s’isproportzione tra prùeres e idrògenu in s’ispàtziu interistellare de Ngc 1316. Un’ogetu blau, custu ùrtimu, meda istudiadu dae sos astrofìsicos, pro ite sas sparute e lecos isteddos presentes in custa costellatzione cunsentint de osservare innumerevoli galàssias ultres sa Bia Lattea.

“Pensemus chi sas coas de idrògenu de Ngc 1316 – at ispiegadu Serra – siant istadas generadas durante su protzessu de fusione tra una galàssia prètzisa a sa Bia Lattea e una segunda 10 furriadas prus manna. Est istada pròpiu custa fusione – at concruidu s’astrofìsicu de s’Inaf – a batire a sa formatzione de Ngc 1316 gasi comente la bidamus como”.